Recepta

La lengoua romanica est l’anciana mèra de lés lengouas occitanou-romanicas. Ela rèssulta en granta partida de la déformacion do latin per l’ancian got. Fôta parlé dèpâ lo vî sècle tant o XI sècle, et éte encoére utilisâ per lés trobères jousqu’o XIII sècle. La mâpa mostrâ ci dèssouta montro l’espandiment geogrâfic de la lengoua romanica a son apogè, cio vout dîre o VIII sècle.La lengoua romanica fôt pas la confondre avouéc lo soubstrat romand, que comprèt tôtes lés lengouas latinas, parmi léquales la romanica, lo francian, lo proto-romanés, lés lengouas ibèro-latinas per lés mâi importants.

Pâr evolucion, la lengoua romanica balyèt naissensa a lés lengouas dîtes occitanou-romanicas, et parmi léquales que sont encoére parlâs o XXI sècle, trovom lo catalan, l’occitan estandard et sôs dialectes, son soudialecte lo bénasquian, lo nôt-aragonés, l’arpitan ègament apelâ franco-provençal, lo romanche-friolan et son soudialecte lo vénéziano. La lengoua romanica influençèt ègament lo castelhan, lo portugués, lo piemontés et lo léo-asturian.

Dens l’èspirit des trobères, vos envito a visitâ et écoutâ mas crèacions musicals, parolles et composicions, en romanica. Lor estil sont un rameau florid de divèrsas influènces musicals, que vôn de l’EDM a lés musicalitats de l'êpôca mèdiévala. Lés instruments sont variâs, anciens et modèrnes, couma lo simulateur des grantes orgues de l’auditorium d’Atlanta City, l’orgue-sintetiseur Hammond XB3, et lés voues des chanteurs et chanteuses sont obtingues per sintèsi informatica, mâ pôvont étre fàcilament interpretâs avouéc un pou d’entrainament a la prononciacion de la lengoua romanica.

Bèla écouta, oublie pas de m’encouraigiér se te plê !

Isla Margall